bandera de color blanc,
hi ha l'escut de Catalunya
amb quatre barres de sang.
D'aquestes barres la història
està escrita en lletres d'or,
per saber-la de memòria
i gravar-la en nostre cor.
Essent Carles, rei de França
i senyor dels catalans,
entraren, folls de venjança,
en ses terres els normands.
Per sostenir sa corona
demanava el rei socors
al comte de Barcelona,
el valent Jofre el Pilós.
Al saber la nova, empunya
el comte l'arma i l'escut,
s'enduu tot Catalunya
cap a França resolut.
Així que a França arriba
amb la flor dels catalans,
el rei Carles reculava
atropellat pels normands.
I llençant-s'hi de seguida
el brau Jofre amb sos valents,
va aturar l'embestida
dels normands, forts i potents.
Mes quan vençut reculava
l'enemic rostolls avall,
un llançó al pit se li clava
i el fa caure del cavall.
Dintre una tenda, els de França
ferit el comte han entrat,
possant-li al capçal la llança
i l'escut al seu costat.
I a l'entrar a dur-li la nova
que els normands han perdut,
veu el rei al comte Jofre
mirant trist el seu escut.
-Si a vós se us deu la victòria,
perquè al rei trist us mostreu?
Si voleu honors i glòria,
comte Jofre, demaneu.
Des d'avui de vostra terra
sereu comte independent;
sereu mon company en guerra,
i en pau, l'amic més prudent.
-Grans mercès, al rei de França,
li respón Jofre el Pilós,
no em reça, no, el cop de llança
que dessagna tot mon cor.
El que em reça i cor me lliga
és veure llis món escut,
sense cap blassó que diga
els honors que he merescut.
Llavors, el rei de seguida
s'acosta al llit del valent;
xopa els dits en sa ferida
i així li diu dolçament:
-Amb sang del cor a la guerra
heu guanyat el blassó;
quan torneu a vostra terra
brodeu-lo en vostre penó.
I posant les quatre ditades,
del brau Jofre en l'escut blanc,
hi deixava assenyalades
les quatre barres de sang.
Antoni Bori i Fontestà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada