com dos guaites vetlladors;
l'una a dreta; esquerra l'altre,
cadascuna té el seu nom:
l'una és la torre del savi,
l'altra és la torre del boig.
Viu a la de la dreta, un hoste
que és un savi de renom,
que en totes les arts és mestre
i en totes ciències doctor.
Llegeix en el curs dels astres
com en els batecs dels cors.
Sap les virtuts de les plantes
de les aigües i dels rocs.
Per ell la naturalesa
no té misteri reclòs.
Per ell no tenen enigmes
passat ni esdevenidor.
A la torre de mà esquerra
hi té la Posada un boig.
El seu cap sense senderi
és més buit que els picarols
que guarneixen sa caputxa
feta amb draps de tots colors.
Sap tant poc que ni per pensar
sap que sàpiga tant poc.
Com no sap res més que riure
riu tothora i de tothom.
Cada jorn al trenc d'alba,
quan s'inflama l'horitzó
surt el savi a la finestra,
guaita el cel, cau de genolls
i murmura a flor de llavis
un himne fervent al Sol.
Cada jorn, al trenc d'alba,
surt a la finestra el boig;
guaita dreta, guaita esquerra,
fa dringar sos picarols
i esclafeix una rialla
i fa un pam de nas al Món.
Apel·les Mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada