Hem donat la clau de la caixa als lladres!

El negoci:
Muntem una estafa majúscula, un pollastre descomunal a escala planetària com no s'ha vist mai. 
No és que sigui quelcom novedòs. Es tracta del vell truc de la "Piràmide". La diferència és l'escala (mundial), els mitjans (les principals entitats financeres del món), i els autors.
Un cop descoberts els autors, no els castiguem però!
I perquè no els castiguem? Perquè els jutges són seus, els legisladors són seus, els mitjans de comunicació són seus, el món financer és seu, son els putos amos! 

Europa, novembre de 2011.
Un fantasma recorre Europa. Son ells, els de la Trilateral, el club Bilderberg, el Forum de Davos, Goldman Sachs... Els podem etiquetar com volguem perquè, curiosament, totes aquestes organitzacions i sopes de sigles tenen en comú els seus integrants; són els mateixos. Triem el president del Banc Central Europeu, per exemple, i veurem que ha estudiat als Estat Units, ha treballat en algun organisme del Govern nord-americà, és membre de la Trilateral, del Club Bilderberg, treballa o ha treballat per a Goldman Sachs, i ara és un destacat dirigent d'un important organisme de la Unió Europea. 
Són els soldats de la "Companyia" i tenen encomanada la missió de deixar Europa cuinada perquè els seus amos se la puguin cruspir sense fer-se mal a la boca ni a l'estòmac. Han declarat la guerra al benestar social i a la democràcia, amb el suport polític de la quinta columna del Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu, (Partit Popular espanyol i Unió democràtica de Catalunya a nivell nostre) i amb el el vist i plau del Partit socialista europeu (PSOE i PSC a nivell nostre) . Els seus polítics voten "democràticament" a favor de nomenar aquests soldats com els idonis per ocupar els més alts i trascendentals càrrecs de la Unió Europea. 
Des dels seus despatxos, els soldats de la companyia bloquegen els mercats, fan tremolar el sistema polític, econòmic i social i acollonen els ciutadans d'Europa. 
Un cop establert el clima de terror,  fan campanya incessant per convèncer-nos que la sortida de la crisi passa per retallar el pressupost destinat a benestar social i eliminar les empreses públiques que el gestionen i possibiliten (hospitals públics, escoles públiques, etc.). 
Fixats els objectius econòmicament interessants, tot utilitzant els òrgans de govern estatals, regionals o locals, desmunten aquestes empreses públiques i  les venen a preu de saldo als seus amos. Practiquen en definitiva, la cultura de Wall Street.

Goldman Sachs.

La cara financera de la" Companyia", Goldman Sachs, actúa com assessor financer per algunes de les principals empreses del món, grans governs i riques famílies. És l'enllaç primari en el mercat de seguretat del Tresor dels Estats Units. Ofereix als seus clients assessoria en inversions i adquisició, proveeix serveis d'acceptació, inversió en comerç de propietats, inversió privada i gestiona la riquesa de les persones o famílies més importants i influents del planeta.

Emmig de la crisi financera d'Estat Units del 2008 i, davant la possibilitat de fer fallida, el 21 de setembre de 2008 Goldman Sachs va rebre autorització de la Reserva Federal per deixar de ser un Banc d'Inversió i convertir-se en un Banc Comercial. Va rebre 10.000 milions de dòlars del programa TARP.

El 16 d'abril de 2010 la Comissió del mercat de Valors (U.S. Securiti  and Exchange Commission-SEC) va acusar Goldman Sachs de frau per les hipoteques subprime. La SEC considera que, en el centre del frau, hi ha Fabrice Tourre, vicepresident de Goldman, i John Paulson, gestor principal del fons d'inversió lliure (hedge fund) Paulson&Co. 
També es considera a Goldman Sachs un dels actors principals en l'ocultació del déficit del deute grec que han propiciat la "necessitat" de vendre, a preu de saldo,  les empreses públiques i el patrimoni grecs per tal de "sortir" de la crisi.

Algunes de les peces col·locades recentment en el tauler de Joc europeu per "la Companyia" i trets coincidents:

Mario Draghi, President del Banc Central Europeu:
Va estudiar al MIT. Entre 1991 i 2001 va ser president del comité de privatitzacions del Govern Italià. En 1998 firmà el text únic sobre finances, conegut com "Llei Draghi", que va permetre liquidar, entre altres del IRI, ENI (de la qual Goldman Sachs va adquirir tot el patrimoni immobiliari), etc. Posteriorment, va ser vicepresident de Goldman Sachs en el període 2002-2006. Mentre feia de vicepresident, la Companyia assessorà Kostas Karamanlis (primer ministre de Grècia) sobre la forma d'ocultar la veritable magnitud del dèficit grec davant la UE.

Mario Monti, Primer Ministre d'Itàlia:
President de la "trilateral", membre del club Bilderberg i assessor internacional des del 2005  de Goldman Sachs.

Lucas Papadimos, Primer Ministre de Grècia:
Va estudiar al MIT, membre de la "Trilateral". Durant el temps que va ser governador del Banc de la Nació, Papadimos va estar involucrat en la transició de Grècia de la dracma a l'euro com a moneda nacional. Per aquesta feina va contractar Goldman Sachs, el vicepresident de la qual era Mario Draghi.

Advertiment:
Costas Lapavitsas, professor d'Economia de l'Escola d'Estudis orientals i africans (SOAS), de la Universitat de Londres, considera que això que està succeïnt és quelcom inacceptable: “...Els qui dominen els mercats finanacers no solament estan dictant polítiques, sinó també designant Primers Ministres. La democracia a Europa ha quedat en una situació molt trista....