La independència, un somni fet realitat, gràcies a la física quàntica?

Un dia, Sigmund Freud va fer el següent comentari:

                   "En el decurs del temps, la humanitat va haver de suportar tres grans atemptats, de mans de la Ciència, contra el seu ingenu amor propi: 

• El descobriment que el nostre món no és el centre de les esferes celestes, sinó un punt en un vast univers.
• El descobriment que no se'ns ha creat de forma especial, sinó que descendim dels animals.
• El descobriment que, sovint, la nostra ment conscient no control·la la nostra forma d'actuar, sinó que simplement ens explica un conte sobre les nostres accions."

A aquestes tres plagues caigudes sobre l'egolatria humana hem d'afegir un quart atemptat, propiciat, uns anys més tard,  per la Física Quàntica. 

• En el món sub-atòmic, les partícules, enfrontades a triar entre més d'una opció, opten per executar-les totes. 

Tot simplificant, podem dir que, en el món quàntic, les coses no passen d'una única manera sinó de totes les maneres possibles. 

Recordo un programa, "Singulars", on Jaume Barberà entrevistava en Juan Ignacio Cirac, físic català reconegut pels seus treballs en física quàntica, concretament en computació quàntica i tele-transportació. El físic, intentava fer-nos entenedor aquest fet tan extravagant. Posava, com a exemple, el gol d'Iniesta contra el Chelsea. Deia, que la pilota havia entrat a la porteria, però que també no havia entrat. En un altre cas, havia tocat al pal, i en un altre, un defensa havia desviat la pilota, etc. etc. Nosaltres havíem vist solament un dels desenllaços possibles.
En aquest context tan confús, i per tal d'aclarir conceptes, podríem recórrer al "principi d'incertesa" de Heisenberg, i allunyar-nos pels complicats móns de la matemàtica i la Física. Personalment, no tinc capacitat i em perdo, però els físics quàntics continuen intentant fer-m'ho entendre (són molt bons minyons) i em diuen que quan els humans decidim fiscalitzar com actuen les partícules subatòmiques, llavors solament executen una de les possibles opcions, com si la nostra atenció sobre el fet exercís un efecte "coaccionador", potser condicionador, sobre les pobretes partícules. Seran tímides? 
Si ho plantegem d'una manera menys egocèntrica, també podriem establir que les coses passen d'infinites maneres però nosaltres, éssers humans, limitats per la nostra naturalesa a viure en un món tridimensional, som incapaços de copsar-ne més d'una. Fins i tot, aquells qui presumeixen de fer-ne dues coses alhora no fan altra cosa que anar canviant d'objectiu, això sí, a una velocitat admirable.  Un ser humà solament pot estar atent a una única opció, no pot viure dos situacions diferents al mateix temps. 

Malgrat la nostra negligència a viure en el món de les infinites possibilitats, no vol dir que no puguem aprofitar aquesta troballa i ja hem estat capaços de crear invents que treballen en base a aquesta premisa. Un exemple quotidià és el raig lasser, utilitzat en multitud d'àmbits, des de la indústria pesada, la cirurgia o la tecnologia multimèdia. I en pocs anys, el prototipus d'ordinador quàntic amb què treballa  Juan Ignacio Cirac, serà una realitat quotidiana.
Quin ha estat el mitjà per aconseguir transformar la nostra il·lusió en realitat? Fins ara, la Imaginació, la tossuderia, el treball de col·laboració, les matemàtiques, la física i l'enginyieria. Un cop som capaços d'imaginar, les matemàtiques tenen la terrible utilitat de permetre'ns teoritzar i fer demostrable allò que ens il·lusiona. Tant bon punt assolim la capacitat per fer el plantejament i el desenvolupament, comencem a definir l'opció triada mitjançant la física. A partir d'aquest moment, els enginyiers ja poden començar a elaborar prototips a petita escala i acabar desenvolupant la tecnologia necessària per a fer la il·lusió una realitat.

Tot enllaçant amb aquesta llarga introducció, en aquest món de possibilitats infinites, podem decidir quina opció viurem de totes les possibles? Podem viure en una Catalunya independent?
La meva resposta és, Sí, gràcies a la física quàntica. Tant cert com que el xut d'Iniesta va entrar a la porteria del Chelsea perquè milers de seguidors blaugrana confiaven que el Barça passava l'eliminatòria.
Darrere de tot el que succeeix hi ha forces que "obliguen" a la realitat a expressar-se d'una o altra manera. Les més importants d'aquestes forces són la imaginació, la voluntat, l'amor, el desig. Si les enfoquem a aconseguir la independència del nostre poble, del nostre país, perquè creiem que serà un be per a tots els catalans, presents i futurs, creieu que les partícules quàntiques, per molt tímides que siguin, no s'enfilaran a manifestar físicament aquesta realitat?