El savi i el boig

El castell té dues torres
com dos guaites vetlladors;
l'una a dreta; esquerra l'altre,
cadascuna té el seu nom:
l'una és la torre del savi,
l'altra és la torre del boig.

Viu a la de la dreta, un hoste
que és un savi de renom,
que en totes les arts és mestre
i en totes ciències doctor.
Llegeix en el curs dels astres
com en els batecs dels cors.
Sap les virtuts de les plantes
de les aigües i dels rocs.
Per ell la naturalesa
no té misteri reclòs.
Per ell no tenen enigmes
passat ni esdevenidor.

A la torre de mà esquerra
hi té la Posada un boig.
El seu cap sense senderi
és més buit que els picarols
que guarneixen sa caputxa
feta amb draps de tots colors.
Sap tant poc que ni per pensar
sap que sàpiga tant poc.
Com no sap res més que riure
riu tothora i de tothom.

Cada jorn al trenc d'alba,
quan s'inflama l'horitzó
surt el savi a la finestra,
guaita el cel, cau de genolls
i murmura a flor de llavis
un himne fervent al Sol.

Cada jorn, al trenc d'alba,
surt a la finestra el boig;
guaita dreta, guaita esquerra,
fa dringar sos picarols
i esclafeix una rialla
i fa un pam de nas al Món.

Apel·les Mestres.

La independència, un somni fet realitat, gràcies a la física quàntica?

Un dia, Sigmund Freud va fer el següent comentari:

                   "En el decurs del temps, la humanitat va haver de suportar tres grans atemptats, de mans de la Ciència, contra el seu ingenu amor propi: 

• El descobriment que el nostre món no és el centre de les esferes celestes, sinó un punt en un vast univers.
• El descobriment que no se'ns ha creat de forma especial, sinó que descendim dels animals.
• El descobriment que, sovint, la nostra ment conscient no control·la la nostra forma d'actuar, sinó que simplement ens explica un conte sobre les nostres accions."

A aquestes tres plagues caigudes sobre l'egolatria humana hem d'afegir un quart atemptat, propiciat, uns anys més tard,  per la Física Quàntica. 

• En el món sub-atòmic, les partícules, enfrontades a triar entre més d'una opció, opten per executar-les totes. 

Tot simplificant, podem dir que, en el món quàntic, les coses no passen d'una única manera sinó de totes les maneres possibles. 

Recordo un programa, "Singulars", on Jaume Barberà entrevistava en Juan Ignacio Cirac, físic català reconegut pels seus treballs en física quàntica, concretament en computació quàntica i tele-transportació. El físic, intentava fer-nos entenedor aquest fet tan extravagant. Posava, com a exemple, el gol d'Iniesta contra el Chelsea. Deia, que la pilota havia entrat a la porteria, però que també no havia entrat. En un altre cas, havia tocat al pal, i en un altre, un defensa havia desviat la pilota, etc. etc. Nosaltres havíem vist solament un dels desenllaços possibles.
En aquest context tan confús, i per tal d'aclarir conceptes, podríem recórrer al "principi d'incertesa" de Heisenberg, i allunyar-nos pels complicats móns de la matemàtica i la Física. Personalment, no tinc capacitat i em perdo, però els físics quàntics continuen intentant fer-m'ho entendre (són molt bons minyons) i em diuen que quan els humans decidim fiscalitzar com actuen les partícules subatòmiques, llavors solament executen una de les possibles opcions, com si la nostra atenció sobre el fet exercís un efecte "coaccionador", potser condicionador, sobre les pobretes partícules. Seran tímides? 
Si ho plantegem d'una manera menys egocèntrica, també podriem establir que les coses passen d'infinites maneres però nosaltres, éssers humans, limitats per la nostra naturalesa a viure en un món tridimensional, som incapaços de copsar-ne més d'una. Fins i tot, aquells qui presumeixen de fer-ne dues coses alhora no fan altra cosa que anar canviant d'objectiu, això sí, a una velocitat admirable.  Un ser humà solament pot estar atent a una única opció, no pot viure dos situacions diferents al mateix temps. 

Malgrat la nostra negligència a viure en el món de les infinites possibilitats, no vol dir que no puguem aprofitar aquesta troballa i ja hem estat capaços de crear invents que treballen en base a aquesta premisa. Un exemple quotidià és el raig lasser, utilitzat en multitud d'àmbits, des de la indústria pesada, la cirurgia o la tecnologia multimèdia. I en pocs anys, el prototipus d'ordinador quàntic amb què treballa  Juan Ignacio Cirac, serà una realitat quotidiana.
Quin ha estat el mitjà per aconseguir transformar la nostra il·lusió en realitat? Fins ara, la Imaginació, la tossuderia, el treball de col·laboració, les matemàtiques, la física i l'enginyieria. Un cop som capaços d'imaginar, les matemàtiques tenen la terrible utilitat de permetre'ns teoritzar i fer demostrable allò que ens il·lusiona. Tant bon punt assolim la capacitat per fer el plantejament i el desenvolupament, comencem a definir l'opció triada mitjançant la física. A partir d'aquest moment, els enginyiers ja poden començar a elaborar prototips a petita escala i acabar desenvolupant la tecnologia necessària per a fer la il·lusió una realitat.

Tot enllaçant amb aquesta llarga introducció, en aquest món de possibilitats infinites, podem decidir quina opció viurem de totes les possibles? Podem viure en una Catalunya independent?
La meva resposta és, Sí, gràcies a la física quàntica. Tant cert com que el xut d'Iniesta va entrar a la porteria del Chelsea perquè milers de seguidors blaugrana confiaven que el Barça passava l'eliminatòria.
Darrere de tot el que succeeix hi ha forces que "obliguen" a la realitat a expressar-se d'una o altra manera. Les més importants d'aquestes forces són la imaginació, la voluntat, l'amor, el desig. Si les enfoquem a aconseguir la independència del nostre poble, del nostre país, perquè creiem que serà un be per a tots els catalans, presents i futurs, creieu que les partícules quàntiques, per molt tímides que siguin, no s'enfilaran a manifestar físicament aquesta realitat? 

Hem donat la clau de la caixa als lladres!

El negoci:
Muntem una estafa majúscula, un pollastre descomunal a escala planetària com no s'ha vist mai. 
No és que sigui quelcom novedòs. Es tracta del vell truc de la "Piràmide". La diferència és l'escala (mundial), els mitjans (les principals entitats financeres del món), i els autors.
Un cop descoberts els autors, no els castiguem però!
I perquè no els castiguem? Perquè els jutges són seus, els legisladors són seus, els mitjans de comunicació són seus, el món financer és seu, son els putos amos! 

Europa, novembre de 2011.
Un fantasma recorre Europa. Son ells, els de la Trilateral, el club Bilderberg, el Forum de Davos, Goldman Sachs... Els podem etiquetar com volguem perquè, curiosament, totes aquestes organitzacions i sopes de sigles tenen en comú els seus integrants; són els mateixos. Triem el president del Banc Central Europeu, per exemple, i veurem que ha estudiat als Estat Units, ha treballat en algun organisme del Govern nord-americà, és membre de la Trilateral, del Club Bilderberg, treballa o ha treballat per a Goldman Sachs, i ara és un destacat dirigent d'un important organisme de la Unió Europea. 
Són els soldats de la "Companyia" i tenen encomanada la missió de deixar Europa cuinada perquè els seus amos se la puguin cruspir sense fer-se mal a la boca ni a l'estòmac. Han declarat la guerra al benestar social i a la democràcia, amb el suport polític de la quinta columna del Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu, (Partit Popular espanyol i Unió democràtica de Catalunya a nivell nostre) i amb el el vist i plau del Partit socialista europeu (PSOE i PSC a nivell nostre) . Els seus polítics voten "democràticament" a favor de nomenar aquests soldats com els idonis per ocupar els més alts i trascendentals càrrecs de la Unió Europea. 
Des dels seus despatxos, els soldats de la companyia bloquegen els mercats, fan tremolar el sistema polític, econòmic i social i acollonen els ciutadans d'Europa. 
Un cop establert el clima de terror,  fan campanya incessant per convèncer-nos que la sortida de la crisi passa per retallar el pressupost destinat a benestar social i eliminar les empreses públiques que el gestionen i possibiliten (hospitals públics, escoles públiques, etc.). 
Fixats els objectius econòmicament interessants, tot utilitzant els òrgans de govern estatals, regionals o locals, desmunten aquestes empreses públiques i  les venen a preu de saldo als seus amos. Practiquen en definitiva, la cultura de Wall Street.

Goldman Sachs.

La cara financera de la" Companyia", Goldman Sachs, actúa com assessor financer per algunes de les principals empreses del món, grans governs i riques famílies. És l'enllaç primari en el mercat de seguretat del Tresor dels Estats Units. Ofereix als seus clients assessoria en inversions i adquisició, proveeix serveis d'acceptació, inversió en comerç de propietats, inversió privada i gestiona la riquesa de les persones o famílies més importants i influents del planeta.

Emmig de la crisi financera d'Estat Units del 2008 i, davant la possibilitat de fer fallida, el 21 de setembre de 2008 Goldman Sachs va rebre autorització de la Reserva Federal per deixar de ser un Banc d'Inversió i convertir-se en un Banc Comercial. Va rebre 10.000 milions de dòlars del programa TARP.

El 16 d'abril de 2010 la Comissió del mercat de Valors (U.S. Securiti  and Exchange Commission-SEC) va acusar Goldman Sachs de frau per les hipoteques subprime. La SEC considera que, en el centre del frau, hi ha Fabrice Tourre, vicepresident de Goldman, i John Paulson, gestor principal del fons d'inversió lliure (hedge fund) Paulson&Co. 
També es considera a Goldman Sachs un dels actors principals en l'ocultació del déficit del deute grec que han propiciat la "necessitat" de vendre, a preu de saldo,  les empreses públiques i el patrimoni grecs per tal de "sortir" de la crisi.

Algunes de les peces col·locades recentment en el tauler de Joc europeu per "la Companyia" i trets coincidents:

Mario Draghi, President del Banc Central Europeu:
Va estudiar al MIT. Entre 1991 i 2001 va ser president del comité de privatitzacions del Govern Italià. En 1998 firmà el text únic sobre finances, conegut com "Llei Draghi", que va permetre liquidar, entre altres del IRI, ENI (de la qual Goldman Sachs va adquirir tot el patrimoni immobiliari), etc. Posteriorment, va ser vicepresident de Goldman Sachs en el període 2002-2006. Mentre feia de vicepresident, la Companyia assessorà Kostas Karamanlis (primer ministre de Grècia) sobre la forma d'ocultar la veritable magnitud del dèficit grec davant la UE.

Mario Monti, Primer Ministre d'Itàlia:
President de la "trilateral", membre del club Bilderberg i assessor internacional des del 2005  de Goldman Sachs.

Lucas Papadimos, Primer Ministre de Grècia:
Va estudiar al MIT, membre de la "Trilateral". Durant el temps que va ser governador del Banc de la Nació, Papadimos va estar involucrat en la transició de Grècia de la dracma a l'euro com a moneda nacional. Per aquesta feina va contractar Goldman Sachs, el vicepresident de la qual era Mario Draghi.

Advertiment:
Costas Lapavitsas, professor d'Economia de l'Escola d'Estudis orientals i africans (SOAS), de la Universitat de Londres, considera que això que està succeïnt és quelcom inacceptable: “...Els qui dominen els mercats finanacers no solament estan dictant polítiques, sinó també designant Primers Ministres. La democracia a Europa ha quedat en una situació molt trista....