Jutges i éssers humans

Escriu Lleó Tolstoi, en el seu relat “La mort d’Ivan Illich”:

“...El propi càrrec de jutge d’instrucció oferia a Ivan Illich un camp d’acció molt més interessant i atractiu. En el càrrec anterior resultava agradable passar amb desimboltura, vestit amb el seu uniforme de la sastreria de Shármer, per davant les visites que esperaven a l’hora de ser rebudes i l’envejaven en veure’l entrar en el despatx del Cap i asseure’s amb ell a la taula per prendre una tassa de te i fumar una cigarreta; però els que depenien del seu arbitri eren pocs...//...Ara, en canvi, com a jutge d’instrucció, Ivan Illich sentia que tots, tots sense excepció, fins les persones més greus i satisfetes de sí mateixes, eren a les seves mans, i que solament escrivint certes paraules en paper timbrat tenia prou perquè aquell home greu i satisfet de sí mateix, comparegués davant d’ell en qualitat d’acusat o testimoni i que, si no l’invitava a seure, l’altre romandria dempeus davant d’ell i hauria de contestar a les seves preguntes...//...la possibilitat de processar i tancar a la presó a qualsevol, el caràcter públic dels discursos i l’èxit que en aquest terreny va tenir, foren circumstàncies que l’incorporaren més íntimament al càrrec...//...La consciència del seu poder, la possibilitat d’enfonsar a qui volgués, la gravetat, fins i tot des del punt de vista exterior, amb què entrava a la sala del Tribunal i la que guardava a les entrevistes amb els seus subordinats, el seu èxit davant superiors i inferiors...”

Diuen tots els qui han analitzat la famosa transició democràtica que ens va portar, de la dictadura franquista al sistema polític actual, que la dictadura espanyola no va ser vençuda. Els demòcrates espanyols no van derrotar el franquisme i van haver de pactar amb ell. No es va fer cau i net i l’aparell de l’estat, administrativament parlant, es va quedar en les seves mans. Cap funcionari franquista, militar, jutge, registrador, notari, alcalde, etc. va deixar el seu lloc. 

El sistema judicial espanyol va continuar amb tots els seus elements pervivint dintre el nou sistema. 

Els jutges còmplices del franquisme van continuar i continúen exercint la seva professió a l'actualitat. 

Pràcticament tot va seguir en les mateixes mans. 

I si fem una mica de seguiment dels llaços familiars veurem que molts fills d'aquests, continuen essent jutges, advocats, registradors, notaris...

I no cal dir que un jutge, com el jutge Ivan Illich, és un ésser humà i, per tant, un subjecte.

Vicent Partal, en un Article de Vila Web, citava com a exemple l’advocat d’Alícia Sánchez Camacho, un senyor que va signar la pena de mort de Puig Antich.

Quan llegeixo Ivan Illich, em venen al cap els jutges que tenen tancats a la presó en Jordi Cuixart, en Jordi Sanchez, En Joaquim Forn, en Oriol Junqueras... 

Cal llegir molt atentament l'article publicat el dia 13/12/2017 al diari "Ara" pel catedràtic de dret constitucional Javier Perez Royo on demostra que la Justícia espanyola no és objectiva sinó que se salta la llei per ficar gent a la pressó.
Veure:
https://www.ara.cat/es/opinion/javier-perez-royo-rebelion-govern-delito-imaginario_0_1923407880.html

Postdata: 
El jutge de Barcelona que porta ara la investigació de l'1 d'octubre i que ha ordenat l'escorcoll d'aquest dijous a Unipost, Jaime Conejo Heredia, ha mostrat públicament a les xarxes socials el seu espanyolisme.
Veure notícia a 
http://www.ccma.cat/324/el-nou-jutge-que-investiga-l1-o-es-posiciona-a-la-xarxa-a-favor-de-lespanyolisme/noticia/2826695/