No caiguem en el pacifisme. El pacifisme
rebutja l’ús de la violència per raons morals o espirituals però no implica necessàriament
una inclinació a actuar per provocar un canvi social i polític.
Millor parlem de la resistència no-violenta
que, si bé rebutja l’ús de la violència per aconseguir el canvi social i
polític, practica una constant desobediència envers el Poder opressor i du a
terme constants accions que el perjudiquen.
El poder que oprimeix el nostre País no
prendrà mai consciència de la seva maldat. Si esperem que s’il·lumini anem
aviats. Hem de deixar de ser els seus còmplices, de col·laborar amb ell, perquè
solament així evitarem de sofrir el seu mal.
Hem de desobeir les lleis injustes. Desobeir
la llei et pot dur a la presó però no poden tancar-nos a tots a la presó. Hem de perdre la por, perdre-li la por, i
combatre’l.
No es tracta de ser pacífics i aguantar el
rebre, sinó de fer accions que perjudiquin al Sistema opressor.
Cal practicar el boicot; boicot als productes de tots els fabricants i distribuïdors que s’alineen amb l’Opressor; boicot als bancs amb seu fora del nostre País; boicot a les companyies de Serveis (telefonia, aigua, llum, gas) que s’alineen amb l’Opressor.
Hem de manifestar en tot moment el nostre
suport als presos polítics mitjançant llaços grocs a la roba.
Hem de convertir l’acampada de la plaça
Catalunya en indefinida, en símbol de la nostra resistència no violenta.
Hem, de practicar una lluita diària,
constant, intel·ligent i enginyosa, cal pensar en tot el que pugui fer mal al
Poder opressor i compartir-ho amb tots els oprimits perquè tothom ho practiqui.
En la resistència no-violenta no existeix
res que sigui derrota. És lluita contra la injustícia perquè no col·laborar amb
el mal és un deure sagrat.
Sembla un impossible, però el Moviment
d’Objecció de Consciència ho va aconseguir perquè es va convertir, en paraules
del Ministre de Justícia del moment, en un “problema de Estado”, amb gairebé dos-cents
joves a la presó. Els primers objectors van ser tractats gairebé com a
criminals i la pròpia societat els criticà. Va caldre una feina de
conscienciació, de fer arribar el missatge i que hom l’entengués.
Com va dir Gandhi, qualsevol moviment que
vulgui millorar la situació de la gent o del País, es trobarà amb que l’Autoritat primer el rebrà amb indiferència,
després se’n burlarà, a continuació l’insultarà i el difamarà, després el
reprimirà. Llavors, arribats a aquesta situació, si el moviment és just i
veritable i segueix el camí de la resistència no-violenta, l’Autoritat serà
derrotada.
Totes les revoltes són una bogeria fins
que aconsegueixen el seu objectiu. Llavors tothom diu que era inevitable que
allò passés...
