La Història no començà a Sumer. Tampoc la guerra d’Ucraïna començà el 24 de febrer de 2022.
De ben petit m’agradava molt la història, per això vaig
acabar fent aquesta llicenciatura. Abans, però, vaig començar Ciències de la Informació,
dos anys frustrants durant els quals em van ensenyar, entre altres coses, com
havia d’escriure i presentar les notícies perquè el lector es quedés amb la
idea que interessava als propietaris del diari.
En el meu viatge personal pel món de la història vaig anar “entomant” diverses fonts d’informació, una de les primeres, la Bíblia, ens la feien estudiar com assignatura a l'escola religiosa on anava; duia el títol d’Història Sagrada. Allà ens explicaven que un tal
Josué va aturar el sol per tenir temps de conquerir Jericó i disposava d’unes
trompetes que feien caure muralles. Un veritable avançat en estratègia militar.
Un dels primers llibres seriosos que vaig tenir al meu abast
va ser “La història comença a Sumer”, de Samuel Noah Kramer. Segons aquest estudi, el que entenem com a història humana s'iniciava el 3400 AC. Al cap dels anys,
però, s’anaren descobrint nous jaciments arqueològics que endarreriren aquesta
data. Avui, el més antic conegut és el de Göbekli Tepe, el jaciment turc que ens
trasllada fins a 12.000 anys enrere.
El novembre de 1988 caminava amb la dona i amics per l’avinguda Kalinin de Moscou, havia començat a nevar, la primera sobre la capital. De sobte, vàrem sentir sirenes i vàrem veure com, pel mig de la via, venia una comitiva de sis limusines negres, imponents, les conegudes ZIL-41047 produïdes per la fàbrica ZIL (Zavod Imeni Likhacheva), escortades per un munt de motoristes. Un dels vehicles duia la bandereta alemanya i dintre el vehicle viatjava Helmut Kohl. Un any més tard, fruit de les negociacions d’aquells dies, cauria el mur de Berlin. Mesos abans, però, a Occident, els mass media iniciaren una campanya subliminal: els russos ja no havien de ser considerats dimonis amb cua, sinó bona gent, cultes, amb història. A televisió espanyola començaren a emetre documentals amables sobre l'antic enemic, entre altres recordo una sèrie sobre la vida de Pere el Gran, fundador de Petrograd; també un programa d’una cadena nord-americana que duia per títol "set dies de maig", on mostraven la realitat diària de la societat russa, les coses dolentes, però també les bones. Aquell dia, mentre veia la desfilada de vehicles per l’avinguda Kalinin, la visita de Helmut Khol per negociar la unificació d’Alemenanya amb Gorbatxov, vaig recordar les sèries i documentals que ens havien preparat i també vaig entendre que la majoria de mortals anem molt venuts, xais ignorants de com els amos del planeta decideixen el nostre dia a dia.
Amb aquesta introducció intento explicar que el coneixement
dels esdeveniments és relatiu a les fonts d’informació de què disposem i a les
ganes que tinguem de conèixer la “veritat”.
Un dels primers treballs que vaig haver de presentar a
primer curs d’Història va ser sobre els fets esdevinguts a Barcelona el mes de
març de 1951, coneguts com “la vaga dels tramvies”. D’inici, tenia una hipòtesi que
havia de validar o acabar negant a partir de l’estudi de diverses fonts. Vaig
haver de llegir-me tots els diaris de l’època, estudis previs, fer entrevistes
amb protagonistes dels fets, etc. Sense fonts alternatives a la versió
publicada pel “Régimen” hagués estat incapaç d’entendre com va ser possible que
al cap de solament dotze anys de la fi de la guerra els barcelonins s’atreviren
a fer una vaga i sortir-ne victoriosos.Estudiar història, per als qui no són al cas, no és llegir documents antics o treballs fets per altres i repetir-los com lloros, sinó dubtar, investigar i contrastar. Tot i això, no cal oblidar que molts historiadors, com també molts científics, treballen per encàrrec i acaben demostrant el que els hi han encarregat, fent-se trampes al solitari sense cap remordiment.
Deia Malcom X que els mitjans de comunicació són l'entitat més poderosa de la terra. Tenen el poder de fer innocents els culpables i culpables els innocents, i aquest és el seu poder, perquè controlen les ments de les masses i si no estem previnguts davant seu, ens faran estimar l'opressor i odiar l'oprimit.Sense fonts alternatives no és possible esbrinar la veritat
dels fets. Avui en dia, per desgràcia, tot allò que envolta al conflicte d’Ucraïna
està sotmès a control. La UE ha aprovat la censura de tots els mitjans que siguin
contraris al relat que es defensa des d’occident. En paraules d’en Borrell ho
fan per “protegir la llibertat”(neollengua). No és cap secret que tots els mitjans informatius
occidentals tenen un única opinió i veu al respecte. Si no, aquests dies aneu passant d'un canal a un altre i veureu com és d'unànime el missatge. Sigui fet expressament o no, el cert és que tota la
informació que els mitjans reben i ens remeten la proporcionen únicament 3 agències i els mitjans locals repeteixen el
que aquestes agències els hi venen.
En el meu viatge personal pel món de la història vaig anar “entomant” diverses fonts d’informació, una de les primeres, la Bíblia, ens la feien estudiar com assignatura a l'escola religiosa on anava; duia el títol d’Història Sagrada. Allà ens explicaven que un tal Josué va aturar el sol per tenir temps de conquerir Jericó i disposava d’unes trompetes que feien caure muralles. Un veritable avançat en estratègia militar.
Amb aquesta introducció intento explicar que el coneixement dels esdeveniments és relatiu a les fonts d’informació de què disposem i a les ganes que tinguem de conèixer la “veritat”.
Avui dia, si jo volgués fer un treball seriós sobre el conflicte a Ucraïna ho tindria molt més difícil que quan feia primer d’Història. Tot i així, intentaré respondre al que afirmava en el títol: Tampoc la guerra d’Ucraïna començà el 24 de febrer de 2022. Comencem per l’inici, per saber quan començà a existir Ucraïna.
Història.
Si avancem en el temps, el segle XIII veu com tota la zona és conquerida per les hordes mongoles de Batu Khan qui redueix la ciutat de Kiev a cendres.
El 1954, la regió de Crimea va ser transferida a Ucraïna per decisió personal del president de la URSS Nikita Khrusxov. No hi ha nous canvis fins la caiguda de la URSS.
El 1991 la URSS desapareix, el món bipolar que s’havia mantingut en relatiu equilibri és substituït per un nou ordre on solament impera una potència, els Estats Units.
Uns anys abans, però, s’havien produït una sèrie d’esdeveniments que desembocarien, al cap de trenta anys en el conflicte que enfronta Ucraïna amb Rúsia.
Inici de la intervenció nord-americana.
Vigília de l'Euromaidan.
Què va ser l’Euromaidan?
Intervenció de la CIA en el cop d’estat a Maidan.
Fonts: https://mpr21.info/kiev-2014-anatomia-de-un-golpe-de-estado-de-la-cia/
https://blogs.publico.es/puntoyseguido/1375/ucrania-y-la-gran-ofensiva-de-eeuu-hacia-rusia/
Inici de les matances i la guerra.
Acords de Minsk i guerra entre Ucraïna i Rússia.
Altres dades addicionals per entendre el conflicte i els interessos en joc.
Nazisme a Ucraïna.
Si decidim que l’Alemanya nazi no inclou tots els alemanys, sinó que únicament descriu la ideologia instal·lada en el govern de l’estat, i la Catalunya esclavista tampoc inclou tots els catalans, sinó un grup d’aristòcrates i burgesos que feien fortuna amb aquest negoci, llavors podem dir que Ucraïna tampoc és nazi, però sí que hi ha suficients proves per cloure que, actualment, l'estat ucraïnès està dirigit per membres admiradors i seguidors confessos dels principis que inspiraren el nazisme. Alguns diran que això no pot ser perquè el mandatari, Zelenski, és jueu i els nazis volien exterminar els jueus. No té res a veure la religió amb la ideologia, i com a exemple, el batalló Azov, nacional-socialista declarat, és instruït per oficials de l'exèrcit d'Israel en el maneig d'armament, i les despeses que genera aquesta unitat són sufragades per l'oligarca ucraïnès amb passaports xipriota i israelià Igor Kolomoisky, llavors propietari de la xarxa elèctrica del país.
Com hem arribat a aquesta situació? Com és que a Ucraïna s’han instal·lat en el poder els nazis? La cosa ve de lluny, d’ençà l’ocupació alemanya del territori ucraïnès durant la segona guerra mundial.
Avui, Zelenski depèn dels ultranacionalistes per a
mantenir-se en el poder i aquests s’han apoderat de l’entramat governamental i les
forces armades.
Altres fonts d’informació
Revista El viejo topo, abril 2022 número 411
Video qui governa el món: https://www.youtube.com/watch?v=tfDARimDCdQ
Video historia.fronteres
europa: https://youtu.be/UY9P0QSxlnI
https://rebelion.org/recuento-oficial-de-las-invasiones-estadounidenses/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada