Deia el brigada Welsh cada cop que havia d'entrar en combat: Propietat, propietat, tot per la propietat (James Jones, l'estreta línia roja).
Quan en algun indret del planeta Terra, la casa comuna de l'espècie humana, s'inicia un conflicte bèl·lic, els estats, nacions, pobles i individus queden determinats (alineats) en un dels dos bàndols, ja sigui pels propis interessos econòmics, opinions, creences, color de la pell o qualsevol altre factor diferenciador.
La diferència és el que fa evolucionar i prosperar, però és també el gran enemic de qui es troba en situació d'avantatge i no vol perdre privilegis.
El gran truc dels prestidigitadors encarregats de convèncer-nos perquè prenem partit al seu costat consisteix a fer-nos creure que ells són bons i l'adversari és el dolent, el diable, el mal.
En un conflicte, qualsevol conflicte, no hi ha innocents i culpables, malgrat ens pesi, malgrat ens interessi de creure. Hi ha conflicte d'interessos i, sobretot, un fort i un dèbil.
Les guerres es lliuren en els camps de batalla, però també en els mass media, en els organismes de govern i coordinació internacionals i, sobretot, en els mercats.
Totes les guerres obeeixen a interessos econòmics dels grans posseïdors, també anomenats oligarques o plutòcrates. Les guerres són el mitjà per a controlar mercats i obtenir benefici. Primer amb la venda d'armes i la destrucció d'infraestructures i mitjans de producció i, posteriorment, amb la reconstrucció.
La potència mundial a dia d'avui, tant a nivell econòmic com militar, és Estats Units. Per a la seva dissort els ha sortit un competidor terrible i poderós: la Xina. La guerra, però, no coneix de fronteres, l'enemic és tot aquell qui no sigui al teu costat.
Des del final de la segona guerra mundial el món ha estat en guerra constantment, contínuament, sempre per controlar espais econòmics dels quals extraure benefici.
Si totes les guerres són producte d'interessos econòmics, Perquè els EUA i l'OTAN mai, mai, mai, han estat sancionats per iniciar guerres?
Com és que les guerres lliurades pels EUA a l'estranger mai no han rebut la resposta punitiva que mereixien, critica el periodista nord-americà Robert Bridge? Washington i els seus aliats són capaços de destruir països com l'Afganistan, l'Iraq, Líbia i Síria, entre d'altres, amb "impunitat gairebé total", continua el periodista.
En una guerra no hi ha bons i dolents, malgrat ens pesi, malgrat ens sigui més fàcil d'acceptar-la.
