53 Diumenges.
Dissabte vaig anar al teatre, sí, em vaig atrevir, malgrat alguns diuen que és molt arriscat.
La
veritat és que no, que no és ni la meitat d'arriscat que entrar a
comprar a un súper. La gent del Romea (sí, vaig anar al Romea) ho tenen
perfectament organitzat i en cap moment vaig patir ni tampoc vaig albirar la possibilitat que estigués posant en risc la meva salut.
- L'entrada l'havia comprat per internet; per tant no es feien cues a les taquilles.
- Disposen de dispensadors d'hidrogel.
- Els seients són en grups de 2 o 3, separats per seients no utilitzables.
- La sortida es fa seguint instruccions dels empleats, fila a fila, per evitar contactes.
Però
això no és el més important, és útil i obligat però accessori.
L'important és que dalt de l'escenari es feia realitat el
somni, la imaginació d'un dramaturg, gràcies a uns actors i actrius genials, autèntics
monstres de la interpretació. Dintre un senzill decorat , on es movien l'Àgata
Roca, en Pere Arquillué, la Marta Marco i en Lluís Villanueva, s'aconseguia
transformar unes línies escrites damunt d'un paper en un festival per al
gaudi de la intel·ligència.
En Cesc Gay (fa
anys que el segueixo) creix amb el pas dels anys, com els bons vins.
L'obra és intel·ligent, inspirada, divertida, fa reflexionar. La
considero una "bona obra, molt bona obra, m'ha agradat, m'ha agradat molt
o moltíssim" (si l'aneu a veure entendreu el joc), però el concurs d'aquests grandíssims (sí, aquí poso el superlatiu,
sense restriccions) actors, la sublima.
Gràcies, Cesc, i quina gran sort poder comptar amb aquest repertori d'intèrprets.
